{"id":1044,"date":"2024-07-31T00:00:00","date_gmt":"2024-07-30T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/2026\/05\/12\/per-que-la-musica\/"},"modified":"2026-05-12T11:06:58","modified_gmt":"2026-05-12T09:06:58","slug":"per-que-la-musica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/2024\/07\/31\/per-que-la-musica\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 la m\u00fasica?"},"content":{"rendered":"<p><strong>Per qu\u00e8 la m\u00fasica?<\/strong><\/p>\n<p>Divendres, 14 de juny de 2024, mitja tarda. L\u2019orquestra i els cors de Tr\u00e9molo es<br \/>\ndisposen a oferir el tradicional concert de fi de curs a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Joaquima<br \/>\nVedruna. L\u2019espai, ampli i amb una magn\u00edfica ac\u00fastica, i el term\u00f2metre, m\u00e9s indulgent<br \/>\nque en junys precedents, presagien el plaer i la complicitat que s\u00f3n a punt de<br \/>\ncompartir-se entre tota la concurr\u00e8ncia. Una concurr\u00e8ncia, val a dir-ho, un p\u00e8l migrada<br \/>\nentre els int\u00e8rprets joves de l\u2019orquestra Tr\u00e9molo de Grau Professional, del cor A<br \/>\ncapella i dels adolescents del cor Generaci\u00f3 XXI . \u00c9s temps d\u2019ex\u00e0mens universitaris i de<br \/>\nviatges escolars de final de curs. No \u00e9s el nostre cas, comenten ir\u00f2nicament alguns<br \/>\nmembres del cor d\u2019adults, el cor Alegre&#8230;<br \/>\nA mesura que el concert avan\u00e7a, els instruments tan ben conjuntats, les veus tan<br \/>\nharmonioses, tan afinades, fan evident una vegada m\u00e9s, l\u2019immens poder de la m\u00fasica.<br \/>\nSi al capdavall no \u00e9s m\u00e9s que aire en moviment, per qu\u00e8 la m\u00fasica t\u00e9 la capacitat de<br \/>\ncommoure\u2019ns? En paraules d\u2019Oliver Sacks, ens reconeguem o no com a persones<br \/>\nespecialment musicals, d\u2019on ens ve aquesta propensi\u00f3 a la \u00abmusicof\u00edlia\u00bb?. Dit d\u2019una<br \/>\naltra manera, per qu\u00e8 ens fa humans?<\/p>\n<p><strong>El paper sexual<\/strong><\/p>\n<p>La pregunta de per qu\u00e8 la m\u00fasica \u00e9s present a totes les societats humanes, es pot<br \/>\nmirar de respondre des de perspectives diferents. Des de l\u2019\u00e0mbit de la biologia<br \/>\nevolutiva, s\u2019encara la resposta preguntant-se quin paper adaptatiu ha tingut la m\u00fasica<br \/>\nen l\u2019evoluci\u00f3 humana. Que en tinguem not\u00edcia, Darwin va ser el primer en reflexionar-<br \/>\nhi. En el seu llibre \u00abL\u2019origen de l\u2019home\u00bb s\u2019hi pot llegir el seg\u00fcent:<br \/>\n\u00abEls tons musicals i el ritme varen ser emprats pels avantpassats mig humans de<br \/>\nl\u2019home en l\u2019estaci\u00f3 de cria, quan els animals de tot tipus es troben excitats per les<br \/>\npassions m\u00e9s fortes. En aquest cas, els tons musicals podrien excitar en nosaltres, de<br \/>\nforma vaga i indefinida, fortes emocions de temps passats. [&#8230;] Tan poc se sap de l\u2019\u00fas<br \/>\nde la veu per part dels avantpassats en l\u2019estaci\u00f3 de cria, que no podem jutjar si el<br \/>\ncostum de cantar va ser adquirit en primer lloc pels avantpassats mascles o fenelles de<br \/>\nla humanitat. En general, es creu que les dones tenen la veu m\u00e9s dol\u00e7a que no els<br \/>\nhomes i [&#8230;] podem deduir que les femelles varen ser les primeres a adquirir poders<br \/>\nmusicals per atreure el sexe oposat.\u00bb Dit d\u2019una altra manera, la dona que millor canta<br \/>\nm\u00e9s probabilitat t\u00e9 de seduir l\u2019home i tenir descend\u00e8ncia&#8230; O sigui com la cua del pa\u00f3<br \/>\nreial, per\u00f2 a l\u2019inrev\u00e9s!<\/p>\n<p><strong>La m\u00fasica no serveix per a res<\/strong><\/p>\n<p>La naturalesa adaptativa de la m\u00fasica va ser radicalment q\u00fcestionada per Steven<br \/>\nPinker, psic\u00f2leg experimental del Departament de Psicologia de la Universitat de<br \/>\nHarvard. Tot i declarar-se darwinista i mel\u00f2man, en el seu llibre de l\u2019any 1996, How the<br \/>\nMind Works, defensava que la m\u00fasica no \u00e9s m\u00e9s que un efecte secundari, sense valor<br \/>\nadaptatiu, d\u2019altres habilitats i necessitats del cos hum\u00e0. Argumentava que la m\u00fasica \u00e9s<\/p>\n<p>semblant a un past\u00eds de formatge, una menja deliciosa que ens hem inventat per<br \/>\nestimular els circuits cerebrals del plaer. Semblantment, la m\u00fasica, amb els seus sons<br \/>\nrepetitius, ordenats i predictibles, ens fa pessigolles als centres del plaer. Segons<br \/>\nPinker, \u00abEn termes de causa i efecte biol\u00f2gics, la m\u00fasica \u00e9s in\u00fatil. [&#8230;] la m\u00fasica podria<br \/>\ndesapar\u00e8ixer de la nostra esp\u00e8cie i la resta del nostre estil de vida quedaria<br \/>\npr\u00e0cticament intacte.\u00bb<\/p>\n<p><strong>M\u00fasica i llenguatge<\/strong><\/p>\n<p>Una opini\u00f3 tan provocadora no va ser gaire ben acollida per una bona colla<br \/>\nd\u2019estudiosos de la m\u00fasica, entre els quals, Ian Cross, professor de la Facultat de M\u00fasica<br \/>\nde la Universitat de Cambridge. El 1999, en el llibre \u00abMusic, Mind and Science\u00bb, tot i<br \/>\nrecon\u00e8ixer que en defensar el valor de la m\u00fasica com activitat humana, partia d\u2019una<br \/>\nmotivaci\u00f3 personal, Ian Cross afirmava que la m\u00fasica no nom\u00e9s est\u00e0 arrelada en all\u00f2<br \/>\nm\u00e9s profund de la naturalesa humana, sin\u00f3 que resulta crucial per al desenvolupament<br \/>\ncognitiu dels infants.<br \/>\nM\u00e9s recentment, el 2005, Steven Mithen, antrop\u00f2leg i professor de la Universitat de<br \/>\nReading, publicava el llibre \u00abThe singing Neanderthals. The Origins of Music, Language,<br \/>\nMind and Body\u00bb, aqu\u00ed tradu\u00eft al castell\u00e0 amb el poc afortunat t\u00edtol de \u00abLos Neadertales<br \/>\ncantaban rap\u00bb. Afegint-se al corrent de les opinions contr\u00e0ries a la visi\u00f3 de la m\u00fasica<br \/>\ncom a \u201cpast\u00eds de formatge\u201d, Mithen defensava que l\u2019instint de cantar \u00e9s tan poder\u00f3s<br \/>\ncom l\u2019instint de parlar i que en les etapes primerenques de l\u2019evoluci\u00f3 humana, va<br \/>\nexistir un \u00abmodus de pensament i acci\u00f3 no verbal, preling\u00fc\u00edstic, musical.\u00bb Amb un<br \/>\nevident risc de simplificaci\u00f3 excessiva, potser podr\u00edem dir que la m\u00fasica, la melodia, va<br \/>\nser abans que la lletra&#8230;<br \/>\nEl 2013, Mithen va fer una xerrada a Barcelona. Entre d\u2019altres coses, va destacar la<br \/>\nimport\u00e0ncia de la m\u00fasica com a element socialitzador en totes les cultures humanes.<br \/>\nLa m\u00fasica, va explicar, forma part del comportament hum\u00e0, des del naixement. N\u2019hi ha<br \/>\nprou en fixar-se com els nadons se senten atrets per la m\u00fasica. \u00abEls infants prefereixen<br \/>\nm\u00e9s sentir can\u00e7ons que paraules\u00bb, va explicar, i \u00abels parlem amb un alt grau de<br \/>\nmusicalitat\u00bb.<\/p>\n<p><strong>M\u00fasica i filosofia<\/strong><\/p>\n<p>Francis Wolff \u00e9s fil\u00f2sof i professor em\u00e8rit de Filosofia a la prestigiosa \u00c9cole Normal<br \/>\nSuperieur de Par\u00eds. El 2015 va publicar el llibre Pourquoi la musique?, tradu\u00eft al castell\u00e0<br \/>\nel 2021. Wolff cita de passada els arguments que hem exposat en els par\u00e0grafs<br \/>\nanteriors i se\u2019ls fa seus per plantejar una objecci\u00f3 basada en els propis principis de la<br \/>\nbiologia evolutiva: \u00abTotes les raons que poguessin explicar l\u2019aparici\u00f3 de la m\u00fasica fa<br \/>\nunes desenes o, m\u00e9s probablement, uns centenars de milers d\u2019anys no ens permetria<br \/>\nrespondre a la pregunta \u00abper qu\u00e8 hi ha m\u00fasica ara\u00bb? [&#8230;] Cap d\u2019aquestes raons pot<br \/>\nexplicar un fenomen radicalment nou, i recent en comparaci\u00f3 a l\u2019evoluci\u00f3 biol\u00f2gica,<br \/>\nque va apar\u00e8ixer fa nom\u00e9s uns segles: la m\u00fasica convertida en un espectacle, amb els<br \/>\nm\u00fasics a un costat i els oients a l\u2019altre. [&#8230;] La nostra pregunta \u201cper qu\u00e8 la m\u00fasica?\u201d \u00e9s,<\/p>\n<p>per tant, metaf\u00edsica: per qu\u00e8 hi ha d\u2019haver, per a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, una m\u00fasica que pugui<br \/>\nser simplement escoltada? Qu\u00e8 ens diu aix\u00f2 sobre la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n?<br \/>\nPer contestar aquestes preguntes, Wolf desenvolupa un extens argumentari metaf\u00edsic<br \/>\ntot analitzant com els humans podem percebre el m\u00f3n, com podem comprendre les<br \/>\ncoses i els esdeveniments que hi passen, com mirem de compatibilitzar all\u00f2 que \u00e9s real<br \/>\namb all\u00f2 que \u00e9s imaginari, i quin \u00e9s el paper de les arts en tot plegat. Aquest \u00e9s el<br \/>\nmagistral resum que en fa:<br \/>\n\u00abPer qu\u00e8 fem m\u00fasica els humans? Perqu\u00e8 hem d\u2019ensinistrar els esdeveniments.<br \/>\nEntendre\u2019ls. Abstreure\u2019ls de les coses. Incorporar-los al nostre cos i a les exig\u00e8ncies de la<br \/>\nra\u00f3. Sortir de la caverna on no fem altra cosa que viure. Forjar un m\u00f3n imaginari lliure<br \/>\nde coses. Vibrar, cantar, ballar, estar junts. Plorar en solitud, a vegades, quan la m\u00fasica<br \/>\nens imposa el seu silenci.\u00bb<\/p>\n<p><strong>Thank you for the music<\/strong><\/p>\n<p>Tornem al 14 de juny. Despr\u00e9s de les excel\u00b7lents interpretacions de l\u2019orquestra i dels<br \/>\ncors Generaci\u00f3 XXI i A capella, els components del cor Alegre conclouen la seva<br \/>\nactuaci\u00f3 amb la celeb\u00e8rrima can\u00e7\u00f3 dels Abba. Estrenada el 1977, responia ben<br \/>\nclarament la pregunta que encap\u00e7ala aquest post. Per qu\u00e8 la m\u00fasica?, doncs \u00e9s ben<br \/>\nsenzill:<br \/>\n\u00abWhat would life be?<br \/>\nWithout a song or a dance, what are we?<br \/>\nSo I say thank you for the music, for giving it to me!\u00bb<\/p>\n<p><strong>Addenda<\/strong><\/p>\n<p>Hivern de 1930. Mariano Lozano, mestre clarinetista i sastre de professi\u00f3 arriba amb la<br \/>\nseva dona Joaquina Ler\u00edn, al barri rural de Casetas, a Saragossa. Ha estat contractat per<br \/>\nfer-se c\u00e0rrec d\u2019una tronada banda municipal, formada per camperols sense formaci\u00f3 ni<br \/>\nconeixements musicals. Mariano, ferm defensor de les idees republicanes de<br \/>\nmodernitzar el pa\u00eds a trav\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3, intentar\u00e0, amb la seva passi\u00f3 per la m\u00fasica,<br \/>\nretornar la dignitat a una comunitat sotmesa als cacics locals.<br \/>\nLa seva hist\u00f2ria, apassionant, ha estat recollida per l\u2019escriptor Antonio Iturbe en un<br \/>\nllibre recent, abril 2024, que us recomanem vivament: \u00abM\u00fasica en la oscuridad\u00bb. No<br \/>\nens podem estar de transcriure-us-en un breu fragment.<br \/>\n\u00abYa sabe que es sonido, que las ondas agitan unas membranas igual que el viento<br \/>\nchilla en las malas noches a trav\u00e9s de las rendijas de las puertas. \u00bfPero si solo es sonido<br \/>\nque chirr\u00eda de manera mec\u00e1nica, por qu\u00e9 nos transforma? \u00bfPor qu\u00e9 nos enciende la<br \/>\nalegr\u00eda o nos hunde en la melancol\u00eda? \u00bfPor qu\u00e9 nos desasosiega? Solo es aire que pasa<br \/>\na trav\u00e9s de unos tubos o que se mueve al pellizcar unas cuerdas. Y, sin embargo, nos<br \/>\nremueve las emociones en esos lugares interiores, tan profundos e inaccesibles, que<br \/>\nsolo podemos acceder a ellos cuando se cierran los p\u00e1rpados, se abren los cerrojos de<br \/>\nla consciencia y se levantan las persianas del sue\u00f1o\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per qu\u00e8 la m\u00fasica? Divendres, 14 de juny de 2024, mitja tarda. L\u2019orquestra i els cors de Tr\u00e9molo es disposen a oferir el tradicional concert de fi de curs a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Joaquima Vedruna. L\u2019espai, ampli i amb una magn\u00edfica ac\u00fastica, i el term\u00f2metre, m\u00e9s indulgent que en junys precedents, presagien el plaer i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1056,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-1044","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1044"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1056"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1044"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1044"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/tremolo.srmunera.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1044"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}