Dies que no oblidarem mai

29 d’octubre

7 hores i 36 minuts:

Els meteoròlegs eleven a roig (màxim) l’avís per gota freda a l’interior nord de València. El perill és extrem. Expliquen que cal evitar desplaçaments i allunyar-se de barrancs i plantes baixes. Els meteoròlegs  no tenen l’atribució d’establir mesures, no d’alertar la població; el meteoròlegs exposen situacions.

Té vuitanta-set anys. Dos més que la seva cosina que vivia a la planta baixa i anava en cadira de rodes; per això necessitava la cuidadora. De tant en tant dinaven juntes. Una vida normal.

Fins que va pujar l’aigua, així tota de cop. Si ens hagueren avisat, repetia després, a la nit, a les fosques. Si ens hagueren avisat. Amb prou feines si ha dormit. Amb prou feines si ha menjat. De basarda i de pensar en la cosina, allà,  sota el fang, els mobles esberlats. I tota sola.

L’aigua va arribar molt forta a Massanassa. En sentir la remor tan profunda, aquell bramul estrany, i els crits, va baixar com va poder l’escala i va trobar la cuidadora que intentava treure la cadira del remolí, cada vegada més alt, cada vegada més alt, cada vegada més alt i més difícil, virulent. L’agafaven entre les dues i no podien. I va ser ella, que els ho va dir: deixeu-me, pugeu, salveu-vos.

Com si no estigués espantada de res: -Salveu-vos.

9 hores:

Ple ordinari del Consell. L’home ocupa el càrrec de president, Carlos Mazón, penja a les seves xarxes socials una fotografia del Palau de la Generalitat i hi posa música del DJ suec Avicii,

These are the days we won’t regret

These are the days we won’t forget

11 hores i 45 minuts:

Alerta hidrològica a la conca del riu Magre. Els bombers continuen els rescats amb helicòpter

Hi ha cinc xiquetes a la biblioteca de Paiporta. Quinze anys, setze. Són de Picanya però avui han quedat de venir aquí, que és més a prop de casa. Just a l’altra banda del barranc, però més a prop. A mitja vesprada desallotgen l’edifici. Que la DANA i que l’aigua que baixa de Xiva, de tot arreu. No poden tornar, el barranc va desbocat, travessar és perillós. El cel és negre i amenaça. El carrer s’inunda i queda brut, marró, movedís. S’aturen en un portal, truquen tots els timbres, així amb la ma oberta, rrrrrrrt!, una altra vegada, rrrrrrrt! I Pugen. Fins al primer replà. Seuen a Terra. Tremolen. Surt una dona i els ofereix casa. Un pis que ara és buit. L’aigua puja i ho arrossega tot. A les vuit del vespre arribarà a dos metres i deixarà marca. Se n’ha anat la llum. Mama, que estem bé. I tu? I el gat? Pugeu a dalt, per favor, pugeu a dalt, no tinc bateria, ara s’hi posa la dona que ens ha acollit.

I per favor no penses què haguera passat si.

20 hores i 11 minuts:

A la televisió pública valenciana passaven imatges d’una dona tombada per l’aigua de color de fang marró beix llefiscós al mig del carrer, incapaç de deixar anar el seu petit paraigua de quadres, agafada amb l’altra mà a l’home que l’ajudava a sortir de la trampa, arrossegant-la com podia, i el brogit de fons i la cara de desesperació d’ella queden tapats per un so estrident que emeten els mòbils dels locutors: és l’alerta de protecció civil dient que per les fortes pluges s’evite tot tipus de desplaçament i que estiguen atents a futurs avisos a través d’este canal.

Els paràgrafs anteriors són fragment d’un relat esborronador escrit per Núria Cadenes. Forma part del llibre Renàixer del fang. Testimonis narratius de la tragèdia al País Valencià. Publicat per Ara Llibres el desembre del 2024, conté textos originals d’escriptors, escriptores, periodistes i intel·lectuals de referència del País Valencià. Moltes de les editorials del País Valencià, han perdut gran part del seu estoc que es trobava en magatzems. Centenars de milers de volums s’han perdut per sempre més entre el fang. A banda de fer memòria per exigir justícia i reparació, l’objectiu del llibre és transferir íntegrament els beneficis de la seva venda a les llibreries de l’Horta Sud i la Ribera Alta afectades per la DANA. La iniciativa ha fet fortuna. D’ençà del gener d’enguany, és a la venda la segona edició.

28 de novembre

Els primers dies, la incompareixença de les autoritats responsables és escandalosa. Sort n’hi ha dels milers de voluntaris i voluntàries, la immensa majoria joves, vinguts d’arreu. Botes d’aigua, graneres -així en diuen al País Valencià de les escombres-, motxilles amb queviures, bicicletes arrebossades de fang, són les pacífiques armes d’un exèrcit salvador que malda per recuperar paisatges perduts i vides estroncades.

El 28 de novembre, a Paiporta, el municipi que encapçala la dolorosa llista dels seixanta-nou pobles afectats, la centenària Unió Musical es reuneix a la primera planta del seu local. La planta baixa, com tantes altres, ha quedat arrasada enduent-se mobiliari i instruments. El dia 22, Santa Cecília, suspenen les activitats previstes per al dia de la música. Tot i això, com a homenatge i agraïment a tots els voluntaris i voluntàries, decideixen interpretar plegats l’himne de l’entitat. La primera estrofa diu així:

Alcem-nos
en llaor de la música
que eleva l’esperit
a la perfecció.

12 de desembre

Lloar la música, en efecte, eleva l’esperit i pot esdevenir una arma de construcció massiva. Entre l’alumnat, el professorat i la direcció de Trémolo, s’estén mica en mica el desig d’apaivagar el dolor de la gent i institucions que ho han perdut tot o gairebé. No se’ns acut altra manera de fer-ho que organitzar un concert solidari i destinar els diners recollits a la Unió Musical de Paiporta. Som conscients que la nostra aportació serà testimonial, que alleugerirà ben poc el trasbals de la gent afectada, que és impossible rescabalar-los de les pèrdues viscudes, però repescant el Pressentiment del col·lectiu Espai en Blanc, també nosaltres ens diem «Una mica d’impossible o m’ofego»

El 12 de desembre, al local del Nota 79, té lloc finalment el concert. Hi intervenen, Michel trio de guitarra clàssica, duet acústic dels Glaucs, en Fabrizio teclat i veu, els grups Silhouettes, Feelings, Michband, Deveras, Jazz Solo, i la coral Nou Cor Alegre. A tots ells moltíssimes gràcies per la seva participació.

No hi cap dubte. L’encara avui President, el 29 d’octubre, va exercir de visionari:

These are the days we won’t forget